Avaluar per aprendre

  • les idees bàsiques per treballar

  • les idees habituals de l’alumnat per revisar

  • possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees

El moviment és un dels fenòmens més rellevants de la física i un dels canvis físics per excel·lència. Tot el que ens envolta, i nosaltres mateixos, està en constant moviment inclús quan crèiem que estem quiets. Els nens i nenes poden observar com es mouen els objectes i analitzar les similituds i diferències.

Nens i nenes fent moure joguines

Font: Projecte de les joguines. Neus Garriga

Aprendre a descriure el moviment és un primer pas molt important per poder treballar el model d’interaccions mecàniques, perquè aquest model explica, principalment, les causes del moviment. Si no sabem veure ni parlar dels moviments, si no els diferenciem bé i no coneixem les magnituds que els caracteritzen, difícilment podrem explicar les causes de forma correcta. No es pot explicar allò que no es coneix o que no se sap mirar.

Per exemple, els alumnes confonen sovint velocitat amb acceleració, en particular anar molt ràpid amb estar accelerat. També creuen que una frenada no requereix una causa, sinó que és la pèrdua del moviment natural, però per començar-se a moure sí que necessita una causa.

També els costa molt (això ho sabem des de Piaget!) entendre la relació inversa entre velocitat i temps. Per als alumnes, si es recorre una distància gran i una petita en el mateix temps, resulta xocant que la velocitat sigui més gran en el temps petit, o que els objectes portin una velocitat diferent quan es troben en la mateixa posició.

Alumnes participant en activitats de visualització i mesura de la trajectòria seguida i distància recorreguda.

Font: Imatges cedides per mestres de primària del grup KIMEIA del CESIRE.

Descriure un moviment de manera adient requereix fer servir uns certs conceptes, com ara sistema de referència, trajectòria, distància recorreguda, posició inicial i final, velocitat, durada en el temps, etc. Molts d’aquests conceptes s’utilitzen en el llenguatge quotidià dels nens i nenes de formes adients, però d’altres no. La nostra experiència amb tots ells és, a més a més, confusa: notem l’acceleració per petita que sigui, però no som capaços de notar enormes velocitats constants. Reflexionar sobre aquestes idees resulta un primer pas necessari en el coneixement del món físic.

Des del punt de vista de la modelització, els fenòmens són el punt de partida de tota l’activitat científica escolar. Per això, tot i que la cinemàtica no ens proporciona un model explicatiu del moviment, és una branca de la física important. Ens permet descriure els moviments i fins i tot predir alguns resultats (per exemple, on es trobarà un objecte si segueix movent-se com es mou). En aquest sentit, podem considerar la descripció del moviment com a un pre-requisit del model d’interaccions.

Els nens i nenes de primària han d’endinsar-se en l’estudi del moviment tot movent-se ells mateixos, per després fer moure objectes senzills. Han de visualitzar, tot dibuixant, les trajectòries que fan. Han de mesurar amb cintes, cordes, cronòmetres i tot tipus d’estris les diferents magnituds associades.

Nens i nenes mesurant el temps i l’espai.

Font: Projecte de les joguines. Neus Garriga

Produccions d’alumnes representant la mesura del temps de baixada d’objectes per rampes i del moviment oscil·latori d’un cotxet. 

Font: Imatges cedides pels mestres de primària del grup KIMEIA del CESIRE

A més a més, han de representar de diferents formes els moviments: dibuixant la variació de la seva posició al llarg del temps, representant la durada dels moviments en gràfics, etc.

L'objectiu d'aquest web és compartir recursos per avançar vers una avaluació formadora i gratificant