Avaluar per aprendre

 

Dimensió conceptual

Visió sistèmica de la ciència escolar

 

Teresa Pigrau

Neus Sanmartí

 

Tradicionalment els currículums de ciències s’organitzen des d’una visió atomística, en la que s’estudien les diferents parts d’un sistema de manera aïllada, mentre que la visió sistèmica comporta estudiar una realitat des de la seva complexitat a partir d’analitzar-ne les interaccions entre les parts.

Per exemple, no és el mateix plantejar un currículum per saber sobre els diferents òrgans del cos humà, que dissenyar-lo per respondre a preguntes del tipus “per a què li serveix el cor a la mà”.

En la figura següent es mostra una manera de concretar la visió sistèmica en la ciència escolar, a partir de la qual afrontar l’estudi dels quatre models teòrics bàsics -per interpretar els sistemes físics, per interpretar els sistemes materials, per interpretar els sistemes vius i per interpretar els sistemes geològics-.

Model sistèmic

CONTROL-REGULACIÓ

de les interaccions

ESCALA:

macro,

meso,

micro

Dins del

sistema

Un sistema
del món real

Fora dels

límits del

sistema

CONTROL-REGULACIÓ

de les interaccions

Informació

Matèria

Energia

ESTRUCTURA

Parts i relacions entre les parts

CANVIS I FUNCIONS

en les parts i les seves 

relacions i en el funcionament

Abans

TEMPS

Atzar

Després

En aquesta figura es recullen idees-clau i comunes que estan en la base de la construcció d’aquests models teòrics. Aquestes idees són:

Límits arbitraris

Es pot especificar què hi ha fora del sistema (a l’entorn) i què hi ha i què hi passa a dins.

ESTRUCTURA

Parts i relacions entre les parts

Determinada pels elements que el formen i les seves interrelacions.

CANVIS I FUNCIONS

en les parts i les seves 

relacions i en el funcionament

Es produeixen canvis tant en les parts i en les relacions entre elles, com en el funcionament global. Poden ser diferents segons les variables que intervenen i la modificació en una de les parts afecta a tot el sistema.

Per parlar de l’estructura utilitzem la descripció.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per parlar dels canvis utilitzem l'explicació.

CONTROL-REGULACIÓ

de les interaccions

Temps
Escala

Genera processos de control-regulació a partir de les interaccions entre els elements que el formen i intercanviant energia, matèria i informació amb el seu entorn. Aquests processos depenen de factors limitants i afavoridors, i fan emergir nous constructes. Per això es diu que “en un sistema, el tot és més que la suma de les parts”.

Els seus elements i les interaccions entre ells canvien dinàmicament però no necessàriament de manera determinista –com seria pensar queuna causa sempre dóna lloc a una mateixa conseqüència-, ja que un sistema pot tenir un comportament no previsible (encara que sí que se’n puguin identificar regularitats).

Es pot analitzar a diferents escales i, en cadascuna d’elles, es poden definir nous subsistemes i suprasistemes. En termes generals, tots ells tenen les mateixes característiques que el sistema de referència i la seva delimitació respon a convenis sobre cap on s’orienta la mirada. Quan es connecta l’escala d’observació directa d’un sistema amb alguna de nivell inferior podem interpretar com funciona aquest sistema, i quan es connecta amb escales de nivell superior, podem identificar els factors (limitants o d’altres) que expliquen com es controla i regula el seu funcionament.

Per exemple, l’estudi del model ésser viu el podem fer a escala d’organisme, o a escala dels subsistemes que el formen, a nivell d'òrgans o de cèl·lules, o bé també a escala supra com serien les d’ecosistema o paisatge. Així el cor, una cèl.lula o una pineda són sistemes que també es caracteritzen perquè per viure s’han de nodrir, relacionar i reproduir.

Per parlar-ne utilitzem la justificació o l’argumentació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per exemple, les interaccions entre les diferents parts del sistema nerviós central possibiliten l’emergència dels llenguatges, pensaments, emocions...

Per parlar-ne utilitzem la justificació o l’argumentació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per parlar-ne no ho fem com si en féssim una fotografia, sinó com si parléssim d'una pel·lícula de la que no sempre sabem el final.

En general, les justificacions es generen a partir de relacionar aquestes tres escales. 

Així, per interpretar com funciona un organisme (un elefant, per exemple) al nodrir-se hem de pensar en com arriben els nutrients i l’oxigen a les cèl.lules, i al mateix temps, hem de pensar en factors de l’ambient en el que viu (la sabana o d’altres) que expliquen l’aportació d’aquests nutrients i de l’oxigen.

Aquestes idees són útils per afrontar l’aprenentatge de qualsevol model teòric de la ciència escolar a l’ensenyament bàsic i permet al professorat planificar què ensenyar, en quin ordre i plantejar preguntes i observacions que afavoreixin el procés de modelització.

 

A partir d’un context o problema que s’escull com a eix de l’aprenentatge, es selecciona el model teòric que guiarà l’estudi de la situació, tot i que cal tenir present que la realitat és complexa i que sovint, per resoldre el problema, serà necessari activar models diversos.

L'objectiu d'aquest web és compartir recursos per avançar vers una avaluació formadora i gratificant