Avaluar per aprendre

Disseny d'unitats didàctiques (UD) competencials

 

Com seqüenciar les activitats

Teresa Pigrau

Neus Sanmartí

 

L’elaboració d’una UD orientada a una progressió del coneixement implica pensar també en el “com ensenyar” tenint present com es genera el coneixement científic i com s’aprèn.


En aquest sentit cal entendre la ciència com un procés de construcció de teories i models fent servir proves empíriques i revisant la seva consistència i coherència. Comporta dissenyar i seqüenciar activitats per tal que cada idea del model objecte d'aprenentatge pugui emergir i progressar a l’aula i en cadascun dels nois i noies. És l’alumnat, a partir de la seva activitat, qui va revisant el seu coneixement i reconstruint el model teòric, i per això parlem d’un procés d’aprenentatge centrat en l’alumnat i no en el professorat.


Tant en relació a cada activitat (nivell micro de la programació) com en cada seqüència o en cada UD completa (nivell macro) s’han de plantejar:

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS

(en una classe o al llarg d'una UD)

Construcció de

noves idees

Hi ha altres maneres d'explicar i de parlar? Quines diferències hi ha amb allò que pensava, feia, sentia... ? Quines proves tinc de la qualitat d'una explicació? ... 

Exploració i apropiació d'objectius

Què penso? Què faig? Què sento? Què aprendré? Per què... ? 

abstracte

concret

Síntesi, estructuració, jerarquització

Són coherents les idees que he après? En què hauria de pensar o què hauria de fer quan hagi d'aplicar els nous coneixements?

Aplicació a d'altres situacions

Quins coneixements he de mobilitzar per prendre decisions i argumentar-les? Què necessito aprendre més?

simple

complex

Exploració i apropiació d'objectius

A l’inici, moments d’exploració i d’apropiació d’objectius. La seva finalitat és presentar una si- tuació o problema (un “context”) que tingui sentit per a l’alumnat –la pot proposar el professorat o els mateixos aprenents-, pos-sibiliti la construcció de co-neixements significatius de ciència i sobre ciència i si-gui rellevant socialment, és a dir, que porti a prendre decisions i a actuar.

A partir de l’activitat que es dugui a terme, es podran compartir els objectius (què volem saber i perquè), els dubtes i els interessos, reconèixer -alumnat i professorat- què és el que ja se sap o les idees alternatives que es puguin tenir, i plantejar hipòtesis o fer prediccions. Serà important, també, reprentar-se col·lectivament alguna possible o possibles actuacions i produccions finals com a resultat del procés d’aprenentatge que s’engega.

Construcció de noves idees

Més endavant, es propiciarà la realització d’activitats per promoure processos de revisió, construcció, utilització i avaluació-regulació de les idees, tenint en compte la hipòtesi de progressió plantejada. És a dir, caldrà que l’alum-nat s’involucri, tal com s’ha dit, en la realització d’una activitat cien-tífica escolar orientada a la modelització.

Una bona estratègia és anar plantejant preguntes, que pot proposar tant el professorat com l’alumnat, i han de ser obertes, relacionades amb les diferents idees-clau que estan a la base de la construcció dels models teòrics i que permetin aflorar diferents explicacions o models personals per donar-hi resposta. El paper del docent és identificar les idees de l’alumnat que millor “ressonin” amb les de la ciència i promoure que es vagi pensant sobre elles. En lloc d'imposar o transmetre un punt de vista definit prèviament, serà important animar a expressar i compartir sense pors idees diferents i intervenir enfortint aquelles que millor poden anar evolucionant cap a un model amb consens científic. 


Un aspecte bàsic del procés de modelització és l'experimentació orientada a la introducció de noves maneres de mirar i a la identificació de proves que possibilitin la revisió i evolució del propi model. Les experiències introduïdes han de permetre als estudiants manipular objectes i materials, observar-ne les propietats i els canvis, reconèixer similituds i diferències, etc. En el cas que no sigui possible l’observació directa es poden fer observacions indirectes (fotografies, vídeos) o proposar la construcció de maquetes que permetin la simulació del fenomen.


També és important promoure que l’alumnat imagini com passen els fets a partir de les mateixes maquetes, que es poden manipular introduint canvis, i també del dibuix, del gest o de l’expressió verbal (tant oral com escrita). Molt sovint, la tasca del docent és la d’ajudar a veure els fenòmens des de nous punts de vista, i que l’alumnat en parli i pensi d'acord amb un model de ciència escolar que es va construint i utilitzant.


Un tercer aspecte que afavoreix la modelització és la interacció entre iguals i la coavaluació a partir d’intercanviar maneres de veure i d’explicar, i d’arribar a consensos. També ho promou la comparació entre les pròpies idees i les que es troben als llibres, a Internet o les que pot donar a conèixer el mestre.

Síntesi, estructuració, jerarquització

En tot procés d’aprenentatge cal planificar activitats per pro-moure el recull, síntesi, estruc-turació i jerarquització d’allò que es va aprenent, ja sigui al final d’una activitat, ja sigui com a recull de diverses. En aquests moments s’afavoreix, a més, el pas a l’abstracció de coneixe-ments significatius, de manera que es possibiliti la seva trans-ferència a la interpretació de nous fets i situacions.

Es tracta d’estimular que l’alumnat emmagatzemi a la seva memòria aquelles idees i maneres de fer i de comunicar que han de ser capaços d’activar quan s’hagin de prendre decisions d’actuació i de justificar-les.

Instruments idonis per fer-ho són les bases d’orientació, els mapes conceptuals, els esquemes o qualsevol tipus d’organitzador gràfic, i també el resum escrit.

Cal afavorir que l’alumnat, a partir de qualsevol d’aquests instruments, sigui capaç d’anticipar i planificar tot allò que ha de pensar i fer per dur a terme tasques que comportin utilitzar els coneixements apresos en d’altres contextos.

Aplicació a d'altres situacions

Finalment, cal preveure la realització d’activitats d’aplicació en les que l’alumnat utilitzi i posi a prova el seu nou coneixement en d’altres problemes o situacions en què tingui sentit utilitzar-lo. De fet, aquest procés d’aplicació comporta establir noves xarxes de relacions amb d’altres coneixements i suposa con-tinuar la progressió en l’apre-nentatge, ja que no s’hauria de concretar en respondre exercicis simples i reproductius, sinó en dur a terme accions complexes i productives.

En aquestes activitats, l’alumnat hauria de prendre decisions d’actuació en el seu entorn i, per tant, necessitarà desenvolupar la capacitat de crear i planificar propostes, argumentar-les, debatre-les, consensuar-les i posar-les en pràctica, tant a l’escola com a casa, barri o població. Tot això implica l’aprofundiment en els valors i actituds associades a la intervenció acordada i en el desenvolupament del pensament crític.

L'objectiu d'aquest web és compartir recursos per avançar vers una avaluació formadora i gratificant