Avaluar per aprendre

  • les idees bàsiques per treballar

  • les idees habituals de l’alumnat per revisar

  • possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees

En algunes roques sedimentàries hi trobem fòssils, que són restes d’éssers vius o evidències de la seva activitat. També es poden trobar determinades substàncies químiques disseminades en el sediment, que reben el nom de fòssils químics- com és el petroli- que poden revelar l’existència dels organismes que les van produir.

Els fòssils són una evidència del passat i ens ajuden a entendre’l.

Podem relacionar-los amb experiències pròpies:

  • En el món natural hi trobem rastres que observem i ens expliquen coses que no hem vist, però que podem deduir: fulles menjades, excrements, petjades, paisatges cremats...

  • També trobem rastres de vida: objectes, records, afectes.... que expliquen com érem quan érem petits, a què ens agradava jugar, què fèiem, com eren els nostres avis...

A més ens donen la possibilitat de pensar en el futur: quines restes quedaran de nosaltres? I de les nostres ciutats? I dels animals de la nostra època? Tot això ens ho mirem a escala humana, i el repte es concebre el temps geològic, que és a una escala molt més gran.

Per tant, els fòssils els podem veure com a indicadors de la història de la Terra, ja que permeten mostrar com en altres èpoques, a la Terra hi vivien altres éssers vius. Alguns d’ells, molt abundants i ben adaptats, es varen extingir (per exemple, els dinosaures). Conèixer les causes de les extincions, les interaccions entre la biosfera, l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera pot ajudar a entendre el passat i a jutjar aspectes que poden afectar a la humanitat en l’immediat futur.

Per tal que aquestes restes es conservin fins als nostres dies han de passar per un procés de fossilització, que comença amb la mort de l’organisme  i amb un enterrament ràpid, de tal manera que quedi protegit  de l’activitat bacteriana, agents atmosfèrics... Posteriorment les restes es mineralitzen canviant la seva estructura i composició. Normalment es conserven les parts dures de l’organisme (ossos, dents, closques...) ja que són més resistents al deteriorament, però hi ha casos excepcionals en què s’han preservat les parts toves (organismes conservats en ambre, quitrà, ambients glacials...).

 

S’ha de tenir en compte que el procés de fossilització és sincrònic al procés de sedimentació, per aquest motiu la majoria de fòssils es troben en roques sedimentàries i per tant, proporcionen informació per poder reconstruir el seu procés de formació i la seva edat. També ajuden a interpretar les condicions ambientals de la zona on vivien els organismes i els climes del passat (els grans de pol·len són molt útils en aquest cas). A més, són útils en la prospecció de petroli, carbó...

Una idea alternativa a treballar és, per exemple, el concepte de “vell”.

Es pot demanar que portin l'objecte més vell que tinguin i preguntar-los:

 Quants anys creus que té aquest objecte? Què t’ho fa pensar?

 

(ho solen relacionar amb l'aparença i una moneda pot ser vella si és bruta, mentre que una roca pot ser jove perquè es veu polida).

Una altra idea a revisar és la diferència entre mort (ha mort la seva mascota o un familiar) i extinció (ja no hi ha cap exemple d’aquest tipus d’organisme a la Terra).

 

També serà bo discutir si els “homes de les cavernes” van conviure amb els dinosaures i van ser ells els que els van extingir, ja que la idea del temps geològic és molt difícil de percebre per part de l’alumnat jove.

Preguntes que poden ajudar a construir coneixements sobre els fòssils són:

En relació a la seva diversitat i característiques:

 

  • Com podem diferenciar un fòssil d’una roca?

  • Quines parts d’un organisme identifiquem en un fòssil i per què només aquestes?

  • En què s’assemblen i es diferencien una falguera d’una altra fossilitzada?

En relació als canvis, el procés de formació:

 

  • Com és que enterrant un organisme pot esdevenir un fòssil després de molts anys? Quines condicions (del sòl, climatològiques, d’enterrament...) afavoreixen que un organisme fossilitzi?

  • Quina diferència hi ha entre un motlle i la petxina original?

  • Donat un fòssil d’un ésser viu, com ens imaginem que era fa un temps? I encara fa més temps? I encara fa més temps....

  • Podríem situar diferents fòssils en una línia del temps?

En relació al control-regulació dels canvis:

 

  • Quines condicions s’han hagut de donar en l’entorn perquè puguem trobar fòssils de dinosaures?

  • Com és que només s’han transformat en fòssils una part dels organismes que vivien en una època i no tots? 

  • Com ha d’haver canviat el paisatge si és que trobem fòssils marins dalt d’una muntanya?

  •  Com és que alguns éssers vius s’han extingit? Per què moltes de les extincions es donen en illes?

  • Com és que no ens hem d’emportar a casa els fòssils que trobem al camp?

L'objectiu d'aquest web és compartir recursos per avançar vers una avaluació formadora i gratificant