Avaluar per aprendre

Rúbrica de la comprensió lectora de cicle mitjà a ESO 

 

Guida Al·lés

 Àngels Prat i Pla

Neus Sanmartí

 

ABANS DE LLEGIR. Activació dels propòsits i coneixements previs per accedir, prevalorar i recuperar informació, fent atenció a indicis visuals o a petits fragments. 

Criteris de

realització

Novell

Activació dels propòsits i dels coneixements previs
Activació dels propòsits: per a què el llegeixo? Quin interès té per a mi? Què espero trobar-hi? Coneixements previs del tema. Tipus de text: què en sé? Deu tenir relació amb algun altre tema?

Li cal ajuda per seguir un procés que l’orienti en una primera aproximació. Respon a  preguntes per descobrir els propòsits, així com la funció del text en relació als coneixements previs.

Criteris de resultats

Aprenent

Avançat

Expert

Amb alguna ajuda ha fet memòria del que sap del tema.  S’ha fet preguntes per ordenar els seus coneixements i propòsits: què en sé?,  m’agrada aquest tema? De què parla? Què hi voldria aprendre? Què espero trobar-hi?

Ha recuperat sol els coneixements previs. I amb ajuda els ha emprat per precisar millor els propòsits: què hi busco?, què puc ampliar, posar en dubte o contrastar?

Sense ajuda ha recordat de manera més aprofundida els coneixements previs i els ha emprat per  precisar millor els propòsits: què hi busco?, què puc ampliar, posar en dubte o contrastar?

Ha pogut ajudar a altres nois i noies.

Prevaloració i recuperació d'informació
Primera idea a través d’una escombrada visual, fixant-se en indicis com la relació imatge-text: de que tractarà?, què hi aprendré?.
Localització de la informació rellevant per fer-se una idea de la fiabilitat global del text (està actualitzat? Es basa en bones fonts? Quina és la trajectòria de l’autor?), i de la finalitat (educativa, comercial, divulgativa o científica), intencionalitat (persuadir, informar, explicar, entretenir, argumentar...) i rellevància (respon als meus propòsits?).

Es fa una idea del contingut amb l’ajuda de preguntes (de què parla el text?) Sobretot es fixa en les imatges i  esquemes, però també en els títols i  subtítols.

Amb ajuda, s’ha fixat en l’actualització, o sigui, si consta la data de publicació o si forma part d’un document més ampli que la porti. Sap valorar si és molt antic o de recent publicació.

A partir d’indicis, es fa una idea de l’interès personal (rellevància).

Amb ajuda, entén el sentit del títol i el subtítol i fa aproximacions  al contingut del text força encertades.

En textos electrònics, comença a saber fixar-se en l’encapçalament i les imatges abans de llegir tot el contingut.

Amb ajuda s’ha fixat si és un document signat. Si ho és, comprova si té

el suport d’altres institucions o informació sobre la seva trajectòria i  credibilitat. Si el document no té data ni té el suport de cap institució comenta amb el grup l’interès. 

En els textos de treball i estudi, sap localitzar una informació explícita dins un text breu que no té informacions contraposades. Ex: trobar un enllaç, un ítem d’una llista o menú, respondre a una pregunta.

Preveu les dificultats de comprensió, sobretot les relacionades amb el vocabulari.

En els textos de treball i estudi, sap localitzar una informació explícita dins un text amb informacions contraposades, que poden requerir saber distingir entre significats semblants.

Preveu les dificultats de comprensió relacionades amb el vocabulari i sap què fer per solucionar-les.

En textos de treball, capta sol i bastant  bé si la informació respondrà als seus dubtes (o sigui si serà rellevant o pertinent als seus objectius). En textos electrònics, es fixa en l’encapçalament, les imatges, l’autoria i les seccions de la web, abans de llegir tot el contingut.   

S’ha fixat en la data de publicació. Amb ajuda, ha sabut expressar la finalitat de la publicació i quina és la intenció de l’autor.

En els textos de treball i estudi, sap localitzar  una informació explícita dins un text mixt (que conté informació gràfica com taules o diagrames) amb informacions contraposades.

S’adona que tot i comprendre el vocabulari hi ha algunes idees que se li escapen per falta de coneixements o per l’estructura dels paràgrafs.  

En textos de treball, impresos i electrònics, sap interpretar els indicis del text, de manera que és capaç de captar la informació més rellevant per als seus propòsits i distingir-la de la informació que l’autor ha volgut remarcar.

Sap en què s’ha de fixar  per valorar la finalitat, intencionalitat i fiabilitat del text i de l’autor i ho sap fer sol. Ha après a buscar informació de l’autor. Comparteix amb el grup els indicis que ha utilitzat per informar-se de la fiabilitat del document.

En els textos de treball i estudi, sap localitzar informació en documents múltiples (electrònics) i extensos,  tot fent ús dels menús, llistes, pestanyes,  etiquetes i categories per accedir-hi amb més facilitat, i sense perdre’s  o tenir estrès cognitiu.

Ha sabut preveure no només les dificultats relacionades amb el vocabulari o les idees principals, sinó amb la intenció, propòsits o posició de l’autor.

DURANT I DESPRÉS DE LA LECTURA. Processament de la informació.

INTERPRETACIÓ

Comprensió interpretativa (o inferencial)
El lector és capaç de construir nous significats a partir dels coneixements i experiències que cadascú té guardats a la memòria a llarg termini.

Hi ha una progressió en l’aplicació d’estratègies rendibles en l’accés al significat, des de les més bàsiques (descodificació utilitzant coneixements de la llengua) a les més complexes, en les quals les inferències de tot tipus ajuden a interpretar el text i trobar-hi un sentit personal.

Està més pendent de no cometre errors que de seguir l’argument o preveure’n la continuació.   Només reté algunes idees que va llegint a l’inici. Entén el llegir com dir allò que està escrit. Però amb ajuda, comença a fer inferències: per què diu que...?  i prediccions: com deu continuar el que has llegit?.

Quan troba paraules o seleccions que no entén demana el significat o les cerca a un diccionari, especialment les 

bàsiques per entendre el text.

Ha participat en equips fent tasques de comprensió. Ha sabut  demanar ajuda quan li  ha calgut per respondre algunes preguntes sobre el document que llegeix.

Amb ajuda aprèn a dedicar temps a recordar, en documents senzills, el fil d’allò que va llegint,  preveure la continuació i comprendre’n el sentit. Comença a fer  inferències i prediccions ell sol, les més previsibles.

Quan troba una paraula desconeguda, valora si és bàsica per entendre el text. Si ho és, en dedueix el significat pel context o per la relació amb altres paraules, o bé busca al diccionari o ho pregunta.

Ha participat en tasques cooperatives de comprensió de documents, tot fent-hi aportacions. Ha sabut demanar ajuda quan li ha calgut i ha respost les preguntes sobre un document. Ha sabut explicar en què ha participat.

De seguida es fa conscient del sentit global i per això sistemàticament fa inferències i prediccions quan llegeix, amb documents d’una certa complexitat. Sap explicar com ho fa per  recordar el fil o preveure’n la continuació.

Aplica les estratègies necessàries per captar el significat de les paraules desconegudes i a més sap diferenciar els matisos de significats semblants.

Ha interpretat bé les demandes del professorat i ha sabut organitzar tasques cooperatives. Ha respost bé totes les preguntes plantejades.

Ha sabut explicar les estratègies per aconseguir una lectura comprensiva.

Sense ajuda, amb seguretat i correcció entén el sentit global, els significats entre línies, assenyala amb precisió el fil textual i fa prediccions, amb documents complexos.  

Sap explicar als companys com ho han de fer per recordar el fil, avançar-se als continguts de la lectura i atorgar-los un sentit. 

Aplica les estratègies necessàries per captar el significat de les paraules desconegudes, diferenciar significats semblants i entendre idees o ambigüitats que estan més enllà de la comprensió lèxica.

Ha interpretat bé les demandes del professorat i ha sabut organitzar tasques cooperatives i ajudar als companys.

Ha pogut ajudar als altres a emprar estratègies per llegir comprensivament. Les seves respostes han estat correctes i creatives.

Velocitat i expressió
Llegir sempre implica comprendre. Segons habilitats i capacitats personals, la velocitat canvia.
L’alternança de lectura en veu alta o baixa, sol o en grup, prepara l’alumne a formar-se com a lector expert.

Abans de llegir en veu alta, ha fet una lectura en veu baixa i ha preparat el fragment assignat.

Llegeix de manera literal, però fa aproximacions a una lectura comprensiva. Si no prepara la lectura, es deixa alguna paraula o la canvia.  Quan llegeix,  encara que ho fa a poc a poc,  els companys i companyes l’entenen.

Abans de llegir, prepara la lectura. Comprova si hi ha paraules de les quals en desconeix el significat. Demana ajuda al seu grup en les dificultats. Entén el contingut de manera literal; la pronúncia fonètica és adequada. Llegeix totes les paraules, no se’n deixa, no les canvia afegeix, inverteix o vacil·la.

Primer  ha comprovat el vocabulari i ha interpretat el sentit global, fa una entonació comprensiva i la fa amb el ritme adequat (ni massa lent ni massa ràpid, mantenint sempre el mateix ritme).

Llegeix sense dificultats i amb el ritme adequat . És una lectura comprensiva i expressiva i segueix la puntuació que organitza les frases i el text sintàcticament. Fa bona entonació, sense afectacions.

SÍNTESI I INTEGRACIÓ DE LES IDEES PRINCIPALS

Síntesi i integració
Ús de diferents materials en la recerca d’informació, llibres, apunts, conferències, Internet, i de diferents procedències. Comporta: 
Capacitat de seleccionar informació rellevant. 
Capacitat per reformular  aquesta informació més sintèticament generalitzar. 
Capacitat per construir un text personal que respongui a les intencions de la recerca.

Selecciona la idea principal si es destaca en títols,  subtítols o imatges. Sense ajuda, tendeix a marcar com a idea principal una de manera subjectiva, sense tenir en compte el significat global.

Sintetitza passatges d’informació explícita dins un text senzill (un text amb poca informació i sense informació contraposada).

 

Selecciona la idea principal paràgraf a paràgraf amb ajuda de preguntes, encara  que no estigui destacada.

Genera categories noves (=paraules, imatges o gràfics) per englobar el significat de conceptes diferents (per exemple: els vehicles) o per destacar les idees principals i les seves relacions.

Posteriorment, amb ajuda, construeix un text personal en relació al contingut de la lectura que respon als seus propòsits.

Sintetitza i combina fragments d’informació de dos textos  continus encara que contenguin informació contraposada.

En lectura de textos, pot endevinar què diu per record, per connectar amb esquemes previs, pel lloc on és, per comparar-lo amb altres rètols o per tempteig.

Selecciona la idea principal en funció dels seus objectius i la sap distingir de la que l’autor ha volgut destacar.

Genera noves categories per englobar el significat de conceptes diferents o per destacar-hi les idees principals, i dedueix continguts que el text no expressa explícitament.

Posteriorment, en fa una síntesi amb paraules seves.

Integra informació de diversos textos amb continguts complementaris. Quan troba informacions extenses i contraposades les sap comparar i manejar.

Selecciona la idea principal i la sap

distingir del tema. Genera noves categories per englobar el significat de conceptes diferents o per destacar-hi les idees principals (encara que el text contingui idees abstractes, especialitzades o no explícites).

Les relaciona en format gràfic (esquema, mapa conceptual…). Finalment, elabora una síntesi creativa. 

Combina amb sentit diversos passatges d’informació  de tots els formats inclosos els textos múltiples. Maneja les notes al peu de pàgina, les etiquetes electròniques i altres organitzadors.

REFLEXIÓ, CONNEXIÓ I METACOGNICIÓ

Reflexió i connexió
Tant en textos de treball com literaris o narracions, sap llegir més enllà de les línies, o sigui, connectar la lectura  amb altres lectures, sabers o experiències. A partir del contrast entre el que sabia i el que li aporta el nou text, comprova les seves prediccions inicials, es formula preguntes per aclarir dubtes, per voler saber més, o per desacord en alguna part.

Connecta una part de la informació del text  amb experiències personals. Ho fa amb ajuda d’algú.

Connecta alguna part del document amb experiències personals i també amb coneixements, fets, o situacions quotidianes. Ho fa amb ajuda d’algú.

Reconeix si un llibre és de contes o de coneixements i ho sap explicar.  

Recorre a coneixements o a textos ja llegits, sense gaire dificultat i els relaciona entre si.

Aquest contrast de material li permet completar conceptes, comprovar les seves prediccions inicials,  i fer-se preguntes per adquirir nous coneixements o visions de la vida.

Sap relacionar la lectura amb altres textos o coneixements i a més  aprofundeix en els continguts científics o conceptuals (si són textos de treball), o en la visió de la vida (si són textos literaris o narracions) , de manera que planteja noves preguntes i avança en els seus coneixements o esquemes mentals.

Sap explicar alguna de les operacions que fa a altres noies o nois

Comprensió crítica
Reconeixement que tot text (literari, narratiu o de treball) sempre és susceptible d’anàlisi crítica perquè:
1. La informació canvia en el temps.
2. Cada autor té una manera de plantejar els temes a partir de maneres de pensar i coneixements.
3. Hi ha llenguatges, com el de la publicitat, tendenciosos, que exigeixen actituds altament crítiques.
Sovint la persona que llegeix un text a vegades
 el reinterpreta  en funció de les seves creences.
Comprensió crítica
Reconeixement que tot text (literari, narratiu o de treball) sempre és susceptible d’anàlisi crítica perquè:
1. La informació canvia en el temps.
2. Cada autor té una manera de plantejar els temes a partir de maneres de pensar i coneixements.
3. Hi ha llenguatges, com el de la publicitat, tendenciosos, que exigeixen actituds altament crítiques.
Sovint la persona que llegeix un text a vegades
 el reinterpreta  en funció de les seves creences.

A partir d’anàlisis  col·lectives, es fa conscient que els textos poden contenir errors o inexactituds.

Col·labora  amb un grup per contrastar diferents versions d’un mateix fet.

Reconeix llibres, poemes o cançons ja coneguts per les imatges.

Reconeix, conjuntament amb el grup, que un text té una intencionalitat, tot i que tendeix a analitzar el contingut només des de les seves creences o  idees prèvies. Recorda què ha après en situacions anteriors del tema i comprova si hi ha desacords.

A partir d’una ajuda per part del professor (orientacions, qüestionaris) sap interpretar documents: relació entre creences o formació de l’autor, aportació d’evidències i proves i fiabilitat de les afirmacions i conclusions, detecció d’incoherències, tant dintre el document com respecte als coneixements del tema.

En les lectures amb textos especialitzats, aplica sistemàticament i sense ajuda, una anàlisi crítica. Contrasta el que llegeix amb els seus coneixements i, sempre que cal, busca informació per a valorar les evidències, les proves, els experiments que s’hi presenten per deduir-ne la fiabilitat. De manera que si hi ha diferents perspectives o punts de vista les sap destriar i posicionar-se, si fa falta justificant-les.

Comparteix dubtes amb el grup, i és capaç d’ajudar els altres en la lectura crítica d’un document.

Autoregulació de la lectura
Reconeixement dels errors de lectura i d’interpretació, i autocorrecció.

Amb ajuda aplica estratègies que li son útils per llegir. Per exemple, mirar tot el document, llegir el títol, mirar imatges, preparar la lectura de paraules poc usuals…

Quan llegeix procura no fer errors. Sovint li cal ajuda per adonar-se de punts forts i febles en lectura, però l’accepta i la té en compte la major part de les vegades.

Enregistra en algun lloc (diari d’aprenentatge, portafolis, bloc...) alguns aspectes en que ha avançat.

Encara li cal ajuda per revisar estratègies de comprensió i dificultats.  L’accepta i la té en compte sempre. Sap que ha de tornar enrere per corregir els errors.

Enregistra els aspectes en què ha avançat i hi escriu (amb ajuda) els aspectes que requereixen millora, les seves causes  i solucions, però de forma mecànica.

No necessita ajuda per situar-se en un text. Reconeix, sense ajuda,  en què avança, i quines són les parts febles en lectura. Sap reconèixer si la lectura li ha de comportar molta o poca dificultat. Si fa errors té capacitat de rectificar sol en tots els casos. Té capacitat per fer propostes de millora i sap aplicar-les.

Enregistra els aspectes en què ha avançat i  els  que requereixen millora, les seves causes  i solucions i ho fa a fons i amb convicció.

Té autonomia en lectura i capacitat per ajudar els altres a valorar els seus avanços i millorar les dificultats. Sap explicar com ho fa per llegir i les causes dels errors, és a dir, sap reflexionar metacognitivament.

Enregistra els aspectes en què ha avançat i  els  que requereixen millora, les seves causes  i solucions, i fa reflexions originals amb propostes creatives de millora que demostren un profund autoconeixement.

COMPROMÍS AMB LA LECTURA

Llegir per iniciativa pròpia
Gaudi en la lectura regular de textos de diferents tipologies, gèneres i formats.

Llegeix textos quan un adult li recorda que ho faci.

De tant en tant llegeix per iniciativa pròpia determinats tipus de textos (bé literaris, narratius o bé de treball).

Llegeix regularment per iniciativa pròpia determinats tipus de textos  (tant literaris o narratius com de treball).

Llegeix regularment i per iniciativa pròpia tant textos literaris o narratius  com textos de treball en diferents formats (imprès i electrònic) i en gaudeix.

Ús de la biblioteca per iniciativa pròpia
Ús de la biblioteca  per iniciativa pròpia i coneixement dels mecanismes d’organització i  funcionament.

Empra la biblioteca quan un adult o un company li suggereix.

A vegades empra la biblioteca per iniciativa pròpia, i comença a conèixer els mecanismes d’organització i funcionament.

Empra la biblioteca per iniciativa pròpia regularment i coneix els mecanismes d’organització i funcionament.

Empra la biblioteca per iniciativa pròpia regularment i fa ús  dels mecanismes d’organització i funcionament.

Criteris personals
Manifestació de criteris personals en la selecció de les  lectures.

Sap dir quins tipus de lectures són les seves preferides a grans trets.

Ha assolit el nivell novell i té algunes lectures preferides del passat.

Selecciona les seves lectures ajudat de criteris d’altres persones.

Selecciona les seves lectures seguint uns criteris personals que sap argumentar.

L'objectiu d'aquest web és compartir recursos per avançar vers una avaluació formadora i gratificant